Públic

El concepte de llengua és una disquisició teòrica difícilment resoluble des d’un punt de vista científic. No disposem d’una definició amb el consens científic suficient per a poder acotar la conceptualització. Per tant, entrem en un terreny, si bé molt interessant, força fangós des del punt de vista filològic en què intervenen factors d’altre tipus, fonamentalment socials i polítics.

El concepte de llengua està intrínsecament lligat a la creació d’estats nació ençà el segle XIX, ja que necessitaven un codi lingüístic coherent que cohesionara tot el territori nacional. El cas Italià és paradigmàtic, amb la creació d’un estàndard, si bé basat en el dialecte florentí dels clàssics, relativament artificial que fou difós com a llengua oficial de l’estat.

Amb tot, el concepte de llengua és difícil d’encapsular amb paràmetres estrictes en tant que és tan variada, o rica, que canvia de poble a poble o, fins i tot, de parlant a parlant. Heus ací una part de la relació que manté amb la cultura, en tant que el substrat cultural de cada zona o de cada individu condiciona la relació que manté amb la llengua. Aquesta relació, però, és bidireccional, ja que, com demostra la teoria al voltant del gir lingüístic, la llengua parlada per cada individu condiciona la seua manera de veure el món, en tant que el llenguatge actua com a mitjà de transmissió del pensament abstracte, esdevenint una representació possible d’aquest.

D’una altra banda, aquesta relació entra llengua i nació també té el seu vessant cultural, atés que sectors importants de la població han interioritzat com a tret identitari alguna de les llengües que parlen, especialment si són llengües minoritzades en retrocés.

De la lectura dels textos de Jesús Tuson he extret algunes idees i punts de vista que desconeixia, com ara que el clima no té un impacte tan gran en l’estructura de les llengües com pensava i que el lèxic és el camp lingüístic més vinculat, bidireccionalment, amb la cultura atesa la seua relació amb la cosmovisió individual i col·lectiva.

També m’han servit per a ratificar la relació artificial establerta entre llengua i política, generalment  vinculada a l’estat nació, amb el sistema educatiu o els mitjans de comunicació com a altaveu de determinats models lingüístics. He reforçat la meua creença al voltant dels estàndards lingüístics.

Del darrer text, he aprés a mirar les llengües des d’un punt de vista integrador en què l’acolliment juga un paper molt important amb mesures concretes extretes de casos reals d’èxit i reproduïbles al context de la nostra llengua.